Alta Ruta del Cadí

Alta Ruta del Cadí

Es tracta d’un recorregut circular i auto guiat (també hi ha opció amb guia) que transcorre per la Serra del Cadí-Moixeró.

Al llarg de 7 etapes, 88,5 quilòmetres i 7300 metres de desnivell positius, es recorre la serra i se’n puja a 5 dels seus cims: La Tosa, Penyes Altes del Moixeró, Comabona, Pic de Costa Cabirolera i el mític Pedraforca. El punt de partida és Can Cerdanyola, allà deixem el cotxe i anem al Refugi de Sant Jordi.

Altres refugis de la travessa són: el Niu de l’Àliga, Prat d’Aguiló, al Molí de Gósol, Lluís Estasen i Vents del Cadí, refugi fi de ruta on es recull el premi final.



Web: www.laaltaruta.com

Telèfon: 679 191 847

Correu electrònic: info@laaltaruta.com

L’Altra Cara de la Forca

L’Altra Cara de la Forca

Ruta d’interès històric, cultural i paisatgístic que gran part del seu recorregut transcorre dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

La ruta s’inicia al peu de l’espectacular cara nord del Cadí, a la Cerdanya, i es canvia de vessant cap al Berguedà pel pas dels Gosolans, antic pas que comunicava ambdues comarques, i que ens duu als dominis de l’imponent Massís del Pedraforca.

Aquesta ruta ens permet descobrir la Vall de la Vansa, on gaudirem intensament de petits pobles de muntanya i la seva gent que mantenen encara viva la conservació del patrimoni rural de la seva vall.

Finalment davallem fins a la plana de l’Alt Urgell, vall verda i rica en cultius, que banyada pel riu Segre i envoltada de muntanyes ens retorna a la civilització amb l’arribada a La Seu d’Urgell.



Muntanyes màgiques

Muntanyes màgiques

Muntanyes Màgiques és un repte per als amants del senderisme i dels Pirineus catalans: 5 etapes per anar de Ribes de Freser (Ripollès) a Estana (Cerdanya), 17 cims, 98,47 km. i 15.113 m. de desnivell acumulat. Una ruta dura però espectacular. Tu només has de caminar i gaudir, Muntanyes Màgiques s’encarrega de la resta.



Web: www.muntanyesmagiques.com

Telèfon: 93 821 51 11

Correu electrònic: info@muntanyesmagiques.com

Vall de Ridolaina

Vall de Ridolaina

Es pot accedir a prat d’Aguiló per una pista des de Montellà, però fer-ho des de Nas, seguint la Ruta dels Segadors a través de la vall de Ridolaina, és l’opció a peu més recomanable. Conegut com el camí de Cerdanya, per aquí passaven les colles de segadors de Gósol que es llogaven en masos de la Cerdanya. A l’estiu de 1906 hi va passar també el pintor Pablo Ruiz Picasso.


Fitxa tècnica


Accés: Des de Bellver de Cerdanya es pren la carretera local que va a Pi. Després es continua a la dreta per una altra carretera fins a Nas. Es pot deixar el cotxe a l’entrada del poble.

Inici: Nas.

Dificultat: Fàcil

Altitud màxima: 2.040 m

Desnivell: 815 m

Durada total: 5.30 h (3 h anada + 2.30 h tornada).

Època de l ́any: Segona meitat de la primavera, estiu i els dos primers mesos de la tardor.

Observacions: A l’hivern és un recorregut apte per fer amb raquetes de neu.

Itinerari


Des de Nas (1.225 m) se segueix una pista amb les franges blanques grogues del PR C-124. Es creua el pla de Nas i es deixa per una drecera a la dreta que s’enfila al Collet (1.360 m, 20 min). Aquí s’enllaça amb la pista. A les planes d’Hereus es veuen a l’altre caient de la vall les ruïnes de la torre de Sant Romà, fortificació medieval. Més amunt es pren una altra drecera a la dreta que travessa un rec i enllaça de nou amb la pista davant de la font Tosca. A poques passes a la dreta, per la pista, s’arriba a la font del Cortal de l’Oriol (1.560 m, 1 h 15 min). Al seu damunt hi ha un prat amb un refugi de pastors. Sense deixar la pista, es baixa a la Baga, on la pista torna a guanyar altitud. Es creua el torrent de l’Abeurador i vorejant un contrafort es travessa el torrent de les Eres. Un xic més amunt es troba una desviació a l’esquerra (1.640 m, 1 h 45 min) que s’ha de prendre. Es deixa la pista principal i es puja per una pista secundària. No gaire més amunt cal deixar-la per un camí, també a l’esquerra, que transcorre molt a la vora del torrent de les Eres, però que no l’arriba a travessar. La inclinació augmenta, però és amena gràcies al panorama del vessant nord del Cadí. Després d’una estona s’arriba a un Prat entre el bosc i es troba una pista forestal que passa pel costat d’una cabana metàl·lica. El pendent es modera i per aquesta pista s’enllaça amb la que va de Montellà a prat d’Aguiló al coll de l’Home Mort (1.850 m, 2 h 30 min).

Es continua per la pista cap a l’esquerra, on una drecera també a l’esquerra duu molt a prop  del lloc per aparcar els cotxes del final de la pista. La mateixa pista porta al refugi guardat de Prat d’Aguiló (2.040 m, 3 h). Des d’aquest prat, al peu de la muralla nord del Cadí, es domina des de dalt tota la vall de Ridolaina.

Mapa i altimetria


Vall de Campcardós

Vall de Campcardós

Aquesta vall, tancada a l’oest per la Portella Blanca d’Andorra, es troba protegida dels vents del nord per la serralada que formen els Pics de Fontfreda, de Font Negra i d’Envalira. Les esveltes siluetes del Pedraforca i del Roc Colom ens acompanyaran durant tot el recorregut.


Fitxa tècnica


Accés: Situats al municipi de Porta (N-20), girem a l’esquerra i creuem el pont que passa per sota la via del tren. Trobem una pista asfaltada i la seguim a l’esquerra, sud, per anar a cercar un petit pont que salva el riu Querol. Hi ha un petit aparcament on és obligatori deixar els vehicles.

Inici: Aparcament a tocar el riu Querol.

Dificultat: Fàcil

Altitud màxima: 2.076 m

Desnivell: 566 m

Durada total: 2.15 h (1.45 h anada + 1.30 h tornada).

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: Aquest itinerari es pot fer tot l’any, però és especialment interessant dur-lo a terme a l’hivern, quan les condicions meteorològiques no siguin favorables en altres indrets, ja que ens movem per una zona força segura, arrecerada del vent i sense pèrdua possible.

Itinerari


Des de l’aparcament situat al costat del riu Querol prenem, en direcció oest, la pista asfaltada que comença a remuntar la vall i que arriba fins a un repetidor. A partir d’aquí comença la pista sense asfaltar. Esmercem esforços per remuntar el primer tram de l’itinerari, el més costerut, delimitat per boniques parets de pedra seca.

Al final d’aquesta pujada arribem a unes tanques per al bestiar, a partir de les quals el camí ja planeja i la vall s’eixampla cada vegada més (30 min). Des d’aquí ja tenim les primeres vistes del Roc Colom i del Peiraforca, que presideixen la vall. De tant en tant, veiem a les roques les marques blanques i vermelles del sender GR 7, que prové d’Andorra, i del GR 107, que ve de la vall de la Llosa. Continuem per la vall pel costat del riu de Campcardós, que baixa a l’esquerra.

Mentre caminem anem trobant diverses barraques, de dimensions reduïdes, fetes pels pastors, amb les parets de pedra i el llosat recobert de gleves d’herba. Un tram més planer ens condueix a una pujada, perfectament empedrada, que pugem sense dificultats. En arribar a la part alta d’aquesta pujada apareix la silueta del refugi, situat a l’esquerra del camí. Seguim l’ampla sendera i arribem a aquest refugi (1.950 m, 1.15 h). La pista es transforma en sendera i el camí puja primer per una àrea de prats, que a l’estiu estan ocupats pel bestiar. Després d’aquests parts penetrem en un tram no tan bonic, recobert amb matollar de bàlec. Per una zona inclinada ens dirigí al fons de la vall i ens anem acostant al curs del riu de Campcardós. Al cap de poca estona, travessem el riu per unes pedres i arribem a l’estany Petit, i després de passar uns turonets coberts de neret, a l’estany Gros (2.076 m, 1.45 h). A partir dels estanys es podria continuar fins a la Portella Blanca d’Andorra.

Mapa i altimetria


Vall d’Angostrina

Vall d’Angostrina

La vall d’Angostrina comunica la Cerdanya amb el massís del Carlit. Per aquest motiu s’utilitza com a via de pas per al bestiar que, des de Llívia, puja a pasturar al sector de la Bollosa, aprofitant els drets de pasturatge que hi tenen els ramaders d’aquesta població.


Fitxa tècnica


Accés: Des de Puigcerdà ens dirigim a Angostrina. Passada aquesta població i abans de creuar el riu homònim, trobem de seguida un desviament amb indicadors a l’esquerra que mena a aquesta vall. El prenem i pugem per la carretera, al principi asfaltada, que ens duu fins a l’aparcament anterior a l’ermita de Sant Martí d’Envalls.

Inici: Aparcament anterior a l’ermita de Sant Martí d’Envalls.

Dificultat: Fàcil

Altitud màxima: 2.017 m

Desnivell: 475 m

Durada total: 5.15 h (2.45 h anada + 2.30 h tornada).

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: La carretera que des del desviament d’Angostrina puja a l’aparcament de Sant Martí d’Envalls està tancada durant els mesos d’estiu a l’alçada d’un aparcament anterior habilitat, la qual cosa incrementa en una mitja hora aquest horari.

Itinerari


Des de l’aparcament passem una barrera amb uns rètols de color groc. Avancem en direcció nord per un tram ombrívol fins que arribem a l’àrea de descans situada al costat de l’ermita de Sant Martí d’Envalls. Passada l’ermita el camí s’enfila per un tram pedregós amb petits rierols d’aigua. Quan acaba aquesta pujada sortim a un planell solejat i amb algunes parets de pedra seca, on la vall s’eixampla definitivament. Seguim les marques del “Tour du Carlit” i arribem a una petita presa d’aigües. La travessem i enfilem una pujadeta des d’on veiem el Puig del Cap de l’Home davant nostre. Després de passar per una zona de pastures planera, penetrem en un bosc de pi negre i avellaners. Les marques ens porten fins al petit Pont dels Empedrats, que ens serveix per creuar novament el riu d’Angostrina (1 h). El camí puja ara pel costat est del Puig del Cap de l’Home. Mentre caminem anem deixant darrere aquest puig i travessem per una altra zona planera, on el camí està envoltat de matolls de bàlec i neret.

Amb paciència anem avançant entre els matolls en direcció als remuntadors de l’estació d’esquí de Font-Romeu, que veiem llunyans a mà dreta. Més endavant el camí que seguim ens aboca a una zona ampla, coberta d’herbei, on predominen les clarianes. Traspassem aquestes clarianes per l’esquerra per evitar algunes zones humides i arribem al bonic estany de la Pradella, amb un refugi al costat (1.960 m, 2.15 h).

Una vegada contemplat aquest estany, tenim dues opcions per acabar d’arribar a la Bollosa. La primera, més fàcil, és girar una mica a l’esquerra per agafar l’àmplia pista que ens duu directament a l’embassament. La segona, més bonica, és continuar pel sender del GR-10 que surt a tocar mateix del refugi i que, serpentejant entre un bosc de pi negre adornat amb nerets, arriba igualment fins a l’estany de la Bollosa (2.017 m, 2.45 h).

Mapa i altimetria


Circuit pels estanys de la Bollosa

Circuit pels estanys de la Bollosa

El sender local del PR 8 segueix íntegrament el recorregut dels cinc estanys que es troben situats per sota l’embassament de la Bollosa. Es tracta d’un itinerari preciós i senzill que ens portarà a conèixer un dels estanys més bonics de la Cerdanya: la Pradella.


Fitxa tècnica


Accés: Des de Montlluís seguim per la D-118 en direcció a la Llaguna fins que trobem, a l’esquerra, el desviament de la D-60 que puja al pla dels Avellans i a l’estany de la Bollosa.

Inici: Aparcament del pla dels Avellans

Dificultat: Fàcil

Altitud màxima: 2.005 m

Desnivell: 300 m

Durada total: 3.10 h

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: La carretera D-60 està tallada a l’hivern al Pla dels Avellans que, per aquest motiu, és precisament el punt de partida d’aquesta excursió. A l’estiu la D-60 té el trànsit restringit durant els mesos de juliol i agost i caldrà pujar-hi amb els autobusos habilitats.

Itinerari


Des de l’aparcament on hi ha la barrera (1.740 m), ens dirigim al sud per la pista que duu al Pla dels Avellans. Després de travessar un pont sortim al mig del pla, on girem al nord per anar a buscar les instal·lacions del telecadira. Al seu darrere hi trobem l’inici de l’itinerari (indicadors).

Penetrem al bosc i seguim el camí, que de seguida gira a l’oest. Comencem a guanyar alçada seguint les marques de pintura groga i ens enfilem pel darrer pendent, que puja a través d’un bosc de bedolls, fins que sortim a una pista forestal, amb més indicadors. Aquests ens indiquen la direcció de la Bollosa (GR 10). Així doncs, girem a la dreta i, ja per terreny més planer, avancem a través d’un petit bosc. Després el camí remunta per trams més rocallosos fins que, finalment, arribem a un petit collet darrere del qual apareix el gran estany de la Pradella (1.960 m, 55 min).

A la dreta de l’estany veiem el camí del PR 8, que hem de seguir. Així doncs, continuem per aquest camí, que durant un tram ressegueix la riba de la Pradella per després superar un turonet i baixar fins a l’estany Negre, situat en un indret més ombrívol (1.947 m, 1.10 h). Ara el sender continua per l’esquerra d’aquest llac fins arribar al seu extrem oest. A partir d’aquí iniciem una forta pujada, entre grans roques, i pugem sense descans fins a l’estany Llarg, que queda enfonsat a la dreta.

Passat aquest estany, haurem de seguir per una clotada d’herba que ens duu a l’estany del Racó, de poca fondària. El deixem enrere per creuar un tram de bosc, girar a l’esquerra i sortir a una esplanada on trobem la Bolloseta (2 h), més aviat una mollera. El camí continua a l’oest, per sota la presa de la Bollosa, i va a buscar novament el GR 10. Quan arriba al pla de Bones Hores, gira finalment cap al sud i ens porta de nou a l’estany de la Pradella i al pla dels Avellans (3.10 h).

Mapa i altimetria


Camí dels Enamorats de Puigcerdà

Camí dels Enamorats de Puigcerdà – Rigolisa

Es tracta d’un itinerari molt freqüentat que es duu a terme sortint principalment dels vorals de l’estany de Puigcerdà. El seu recorregut, envoltat d’arbres i amb bones vistes de la Cerdanya, ressegueix la xarxa de Senders de Cerdanya i un tram de la sèquia que transporta l’aigua a l’estany.


Fitxa tècnica


Accés: Ens adrecem a Puigcerdà i ens dirigim a la plaça d’en Dionís Puig, al nord del llac.

Inici: Plaça d’en Dionís Puig

Dificultat: Molt fàcil.

Altitud màxima: 1.230 m

Desnivell: Inapreciable

Durada total: De 45 minuts a 1 hora.

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: La longitud d’aquesta passejada és de 3.5 km si prenem l’itinerari directe pel passeig dels Enamorats, i de 4.1 km si agafem la variant de Rigolisa. Recomanat per a fer-lo amb tota la família, a peu o passejant amb bicicleta.

Itinerari


Situats a la plaça d’en Dionis Puig, a la part nord-est de l’estany de Puigcerdà, seguim les indicacions dels rètols de Senders de Cerdanya que ens marquen la direcció del camí d’Ur (itinerari 221). Així doncs, prenem la direcció d’aquest camí (nord), i deixem a la dreta l’edificació de la Villa San Antonio, la qual es troba dins l’itinerari de la Ruta Literària Ruiz Zafón de Puigcerdà. Aviat deixem les últimes cases de la vila i ens dirigim cap a l’edifici de l’Hospital Transfronterer de Cerdanya.

Passat aquest hospital, les vistes de les muntanyes situades al nord de la Cerdanya, Puigpedrós, Coll roig, Pic dels Moros, etc., son espectaculars. El camí asfaltat continua fins a arribar a un creuament de camins on trobem la sèquia i més rètols indicadors. En aquest lloc hem de girar a la dreta i agafar l’itinerari marcat amb el número 222, amb el nom de “El Camí dels Enamorats”, (1.6 km). Aquest recorregut ressegueix un tram de la sèquia i és molt bonic, sobretot a la tardor, ja que es troba completament envoltat d’arbres, que li atorguen un aspecte força bucòlic.

A mig camí dels Enamorats, podem seguir per aquest camí, o si volem, podem desviar-nos a l’esquerra per tal de prendre una altre pista sense asfaltar, que ens duu a la plaça on es troba l’església de Sant Jaume de Rigolisa, amb una capella d’estil neogòtic que consta de tres parts: una cripta sota el presbiteri, la pròpia capella, i un campanar quadrat de 17 m d’alçària.

Deixem enrere aquest indret i agafem, cap a l’oest, un ample passeig, envoltat de populines, amb un traçat que ens condueix novament a l’acabament del passeig dels Enamorats, en aquest cas, a l’entrada sud. Des d’aquí, seguim el passeig de Rigolisa, de nou amb la sèquia a la nostra dreta i, emparats per l’àmplia estructura de la paret que custodiava l’antiga presó de Puigcerdà, arribem novament al traçat de la Ruta Zafón i al punt de sortida.

Mapa i altimetria


Camí de Sant Marc

Camí de Sant Marc

Aquesta passejada ens portarà, a través d’un itinerari planer i agradable, des de Puigcerdà a l’ermita de Sant Marc, ubicada dintre del terme municipal d’aquesta població. Després anirem fins a la riba del Segre i tornarem a Puigcerdà pel camí que ve de Les Pereres.


Fitxa tècnica


Accés: Aparquem el vehicle en una zona habilitada al costat del parc de 4 Camins, i ens dirigim al Polígon Sant Marc i al començament de la carretera d’Age (indicadors).

Inici: Aparcament al costat del parc de 4 Camins, i el Polígon Sant Marc.

Dificultat: Molt fàcil.

Altitud màxima: 1.200 m

Desnivell: Inapreciable

Durada total: 1.45 h

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: Recorregut recomanat per fer amb tota la família.

Itinerari


Al començament de la carretera d’Age, un rètol situat al camí de la dreta ens indica: “Camí de Sant Marc”.

Aquí comença verdaderament l’itinerari ressenyat. El camí, completament planer i avui en dia asfaltat, pren clarament la direcció sud. Comencem a caminar tranquil·lament seguint la recta que traça aquets ample camí. Estem rodejats, a banda i banda, d’una filera d’arbres que ens acompanyaran en tot moment i o veiem freixes, verns, populines, plàtans, etc. Aquest trajecte, d’uns 900 m, ens portarà fins a la plaça que hi ha davant de l’ermita de Sant Marc. Des d’aquí podrem contemplar, fent un gir de 360º, els massissos que envolten la Cerdanya: Puigpedrós, Carlit, Puigmal, Tosa d’Alp, Moixeró i Cadí.

Per completar aquesta passejada, seguirem per la carretera local asfaltada que passa a tocar l’ermita i que, en direcció oest segueix entre prats; finalment, passa a tocar del camp de golf de Sant Marc. Hem de prendre el primer desviament a l’esquerra i continuar en direcció sud per un bonic passeig, ara sense asfaltar, atapeït d’arbres a cada costat. Després de deixar el Mas d’en Prat a l’esquerra del camí, aquest segueix entre prats i arbres fins que una petita baixada ens porta a tocar el riu Segre, el qual creuem a través d’un pont original.

Estem en una cruïlla de camins en la qual els rètols ens indiquen la direcció a Queixans, a la dreta, o a Puigcerdà (4.3 km) a l’esquerra, que seguirem. En aquesta direcció, el camí ens porta novament, per un recorregut d’uns 300 metres, fins a la carretera asfaltada. L’agafem en la mateixa direcció fins que trobem l’ampli pont, apte per a vehicles, que torna a creuar el riu i, seguint cap al nord, ens condueix novament fins al camp de golf i a l’ermita de Sant Marc, des d’on tornarem, pel camí ja conegut, al punt de sortida.

Mapa i altimetria


Carlit

Carlit

Muntanya altiva i de formes piramidals, el Carlit és la talaia més alta de la Cerdanya i del Pirineu Oriental. Aquest massís, envoltat d’estanys i de vegetació exuberant, és també el més freqüentat de tota la comarca cerdana, sobretot a l’estiu.


Fitxa tècnica



Accés: Des de Montlluís seguim per la D-118 en direcció a la Llagona fins que trobem, a l’esquerra, el desviament de la D-60 que puja a l’estany de la Bollosa.

Inici: Aparcament de la Bollosa.

Dificultat: Fàcil- Mitjana

Altitud màxima: 2.921 m

Desnivell: 900m

Durada total: 4.45 h (2.30 h anada / 2.15 h tornada)

Època de l ́any: Primavera, estiu i tardor. A l’hivern és una excursió dura.

Observacions: Al tram final caldrà fer una grimpada (I+) per unes roques amb bones preses. La carretera D-60 està tallada a l’hivern al Pla dels Avellans. A l’estiu té el trànsit restringit durant els mesos de juliol i agost caldrà pujar-hi amb els autobusos habilitats.

Itinerari


Situats al costat de l’aparcament de l’hotel Bones Hores, prenem el camí que comença a la seva esquerra (indicacions). Ens endinsem al bosc i superem una zona de blocs de granit. Més endavant el camí gira a la dreta i, seguint unes fites molt marcades, arribem al costat de l’estany de Viver (30 min), que es troba emplaçat a la dreta. (30 min), que es troba emplaçat a la dreta.

El camí continua per una zona humida i passa a tocar dels estanys Sec i de la Comassa. De seguida pugem per un petit llom que ens duu a una esplanada des de la qual veiem el Carlit. Passada aquesta planúria fem un petit descens i anem a parar prop de l’estany de la Vallell (2.143 m, 1 h).

En aquest punt clau, creuem el desguàs d’aquest estany per una passarel·la i girem a l’esquerra (O). Ara hem d’anar superant unes grades rocalloses, envoltades d’herbei. El camí ens porta a un petit collet i posteriorment a l’inici d’una esplanada, des d’on el Carlit sembla molt proper. Travessem una zona de rocs vermellosos que es desprenen del Tossal Colomer i, superant una forta pujada, sortim a l’estany Gelat de Subirà, el més alt de la Cerdanya (2.598 m, 1.50 h).

Estem situats a la base del Carlit. Girem a l’esquerra i amb una petita grimpada ens emplacem a tocar del Coll Colomer. Ataquem l’aresta est de la muntanya seguint unes ziga-zagues del camí i traspassem una petita cresta fins a arribar a un collet, marcat amb una gran fita. Tot seguit, ens enfilem per unes canals amb bones preses. Després, una travessa en diagonal i una pujada sobre terreny descompost ens porten directament a l’enforcadura de la muntanya.

Des de l’enforcadura només ens cal girar a l’esquerra i assolir, sense més dificultats, el cim del Carlit (2.921 m, 2.30 h). Panorama excepcional de les muntanyes de l’entorn i dels embassaments de Lanós i de la Bollosa. La vista abraça des del Canigó fins al massís de la Maladeta.

Mapa i altimetria