Circuit pels estanys de la Bollosa

Circuit pels estanys de la Bollosa

El sender local del PR 8 segueix íntegrament el recorregut dels cinc estanys que es troben situats per sota l’embassament de la Bollosa. Es tracta d’un itinerari preciós i senzill que ens portarà a conèixer un dels estanys més bonics de la Cerdanya: la Pradella.


Fitxa tècnica


Accés: Des de Montlluís seguim per la D-118 en direcció a la Llaguna fins que trobem, a l’esquerra, el desviament de la D-60 que puja al pla dels Avellans i a l’estany de la Bollosa.

Inici: Aparcament del pla dels Avellans

Dificultat: Fàcil

Altitud màxima: 2.005 m

Desnivell: 300 m

Durada total: 3.10 h

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: La carretera D-60 està tallada a l’hivern al Pla dels Avellans que, per aquest motiu, és precisament el punt de partida d’aquesta excursió. A l’estiu la D-60 té el trànsit restringit durant els mesos de juliol i agost i caldrà pujar-hi amb els autobusos habilitats.

Itinerari


Des de l’aparcament on hi ha la barrera (1.740 m), ens dirigim al sud per la pista que duu al Pla dels Avellans. Després de travessar un pont sortim al mig del pla, on girem al nord per anar a buscar les instal·lacions del telecadira. Al seu darrere hi trobem l’inici de l’itinerari (indicadors).

Penetrem al bosc i seguim el camí, que de seguida gira a l’oest. Comencem a guanyar alçada seguint les marques de pintura groga i ens enfilem pel darrer pendent, que puja a través d’un bosc de bedolls, fins que sortim a una pista forestal, amb més indicadors. Aquests ens indiquen la direcció de la Bollosa (GR 10). Així doncs, girem a la dreta i, ja per terreny més planer, avancem a través d’un petit bosc. Després el camí remunta per trams més rocallosos fins que, finalment, arribem a un petit collet darrere del qual apareix el gran estany de la Pradella (1.960 m, 55 min).

A la dreta de l’estany veiem el camí del PR 8, que hem de seguir. Així doncs, continuem per aquest camí, que durant un tram ressegueix la riba de la Pradella per després superar un turonet i baixar fins a l’estany Negre, situat en un indret més ombrívol (1.947 m, 1.10 h). Ara el sender continua per l’esquerra d’aquest llac fins arribar al seu extrem oest. A partir d’aquí iniciem una forta pujada, entre grans roques, i pugem sense descans fins a l’estany Llarg, que queda enfonsat a la dreta.

Passat aquest estany, haurem de seguir per una clotada d’herba que ens duu a l’estany del Racó, de poca fondària. El deixem enrere per creuar un tram de bosc, girar a l’esquerra i sortir a una esplanada on trobem la Bolloseta (2 h), més aviat una mollera. El camí continua a l’oest, per sota la presa de la Bollosa, i va a buscar novament el GR 10. Quan arriba al pla de Bones Hores, gira finalment cap al sud i ens porta de nou a l’estany de la Pradella i al pla dels Avellans (3.10 h).

Mapa i altimetria


Descarrega la ruta, creada per Rigarpa, des de Wikiloc

Estany de Lanós

Estany de Lanós

La massa d’aigua més gran de la Cerdanya, l’estany de Lanós, es troba situada en un entorn idíl·lic i està encerclada per una munió de muntanyes espectaculars. Al mateix temps, aquest estany és un dels punts de partida més utilitzats per recórrer el massís del Carlit.


Fitxa tècnica


Accés: Seguint la N-20 en direcció al coll de Pimorent, passem els pobles de la Tor de Querol i Porta. Quan arribem a Porté hem d’agafar un desviament a la dreta amb uns rètols que ens indiquen: massís del Carlit. Continuem per la pista asfaltada fins a l’aparcament situat damunt mateix de la presa de l’estany del Passet.

Inici: Aparcament de l’estany del Passet.

Dificultat: Fàcil.

Altitud màxima: 2.213 m

Desnivell: 508 m

Durada total: 3.15 h (1.45 h anada + 1.30 h tornada).

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: La pujada a Lanós no té cap dificultat durant els mesos d’estiu, però caldrà fer atenció a l’hivern si ens hi dirigim quan hi hagi neu acabada de caure ja que, a partir de la corba de sota els cables del telefèric, sovint s’hi formen allaus. Millor no anar-hi amb aquestes condicions.

Itinerari


A l’aparcament del Passet (1.705 m) a tocar dels rètols de l’esquerra, veiem el camí que s’enfila entre matollars de bàlec i alguns pins negres. Prenem aquest camí, molt marcat i, seguint les seves llaçades, anem guanyant alçària. Al cap de pocs minuts trobem, a l’esquerra, la sendera que prové de la N-20 que puja al Coll de Pimorent. Nosaltres, però, continuem a la dreta i anem remuntant amb paciència el vessant sud de la serra de Font Viva, sempre envoltats de bàlec.

Quan arribem a tocar dels cables de l’antic telefèric (50 min), veiem l’estany de Font Viva enfonsat a la dreta. A partir d’aquí el camí planeja, passa per un contrafort una mica ombrívol i gira definitivament a l’esquerra, en direcció nord. Aviat travessem una petita torrentera i ja veiem, al fons de la vall, la magnitud de l’espectacular pres de Lanós.

Continuem per l’anomenat camí dels Enginyers, una mena de balconada penjada a l’esquerra de la vall. Les marques blanques i vermelles del GR 7 ens guien en direcció inequívoca cap a la presa. Hem de seguir el traçat d’aquest camí, pràcticament planer, durant una estona. Quan ens anem acostant a l’embassament, el caminoi travessa un petit pont de fusta que salva les aigües del rec de Lanós. Seguint en direcció nord, deixem a la dreta el camí que ens portaria al Carlit i continuem per un replà herbat, on un senderó es va enfilant en direcció a l’esquerra de l’embassament. D’aquesta manera arribem a tocar de l’estany.

Estany de Lanós (2.213 m, 1.45 h). Indret espectacular. La immensa massa d’aigua sembla no tenir acabament. Albirem, a la dreta, el Puig de Comad’Or i l’agresta silueta del Puigpedrós de Lanós. A l’est destaquen clarament el pic de Castell Isard i, es clar, la majestuosa silueta del Carlit, que ens mostra clarament la seva hegemonia envers la resta de muntanyes.

Mapa i altimetria


Descarrega la ruta, creada per jmcorbella, des de Wikiloc

Estany de Font Viva

Estany de Font Viva

En un racó de la vall de Porté trobem el pintores estany de Font Viva, que resta emplaçat a la mateixa base de la serra homònima. Aquest estany, de formes arrodonides i encerclat per petits turons, fa les delícies dels pescadors que a l’estiu s’apropen fins als seus contorns.


Fitxa tècnica


Accés: Seguint la N-20 en direcció al coll de Pimorent, passem els pobles de la Tor de Querol i Porta. Quan arribem a Porté hem d’agafar un desviament a la dreta amb uns rètols que ens indiquen: massís del Carlit. Continuem per la pista asfaltada fins a l’aparcament situat damunt mateix de la presa de l’estany del Passet.

Inici: Aparcament de l’estany del Passet.

Dificultat: Molt fàcil.

Altitud màxima: 1.890 m

Desnivell: 185 m

Durada total: 1.30 h (45 min anada + 45 min tornada).

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: A l’hivern és un itinerari molt recomanat per fer amb raquetes.

Itinerari


Agafem el camí que comença a pujar davant de l’aparcament de Passet en direcció a l’estany de Lanós. Uns metres més enllà trobem, a la dreta, un altre senderó menys marcat que s’obre camí entre el matollar de bàlec. El seguim, passem pel costat d’alguns pins verds i travessem un primer rierol que baixa de la serra de Font Viva. Continuem ara per un petit llom i creuem un altre rierol. Mentre avancem veiem l’estany del Passet a la dreta, al fons de la vall.

Més endavant pugem per unes petites terrasses rocoses i passem al costat d’un aixopluc de pastors de pedra, que queda emplaçat a l’esquerra del camí. Finalment sortim a una mena d’esplanada herbada, on el paisatge s’eixampla. Cal creuar aquest planell inclinat en diagonal, en direcció a un petit turonet que s’alça al final del pla. Quan hi arribem, traspassem aquest turó per l’esquerra i seguim el camí marcat, que passa ara per una zona on trobem diverses parets de pedra seca.

Seguim remuntant per la sendera, que sempre es troba situada sota la mateixa falda del pic de Font Viva. Encara haurem de superar un parell de graonades més per arribar a una mena de collet, des del qual ja veiem l’estany de Font Viva davant nostre. Des d’aquest collet, veiem al darrere tot l’itinerari que hem recorregut i també la mola del Pic de Font Freda, que destaca poderosament a l’horitzó.

Un mínim descens ens portarà en pocs minuts fins a tocar de la riba de l’estany de Font Viva, on veiem les restes de l’antic refugi. El camí bordeja el llac per l’esquerra i va a parar a una esplanada verda que hi ha situada al costat est de l’estany (45 min). És el moment de gaudir del paisatge encisador que ens envolta. A l’oest veiem les muntanyes situades al sector del Pas de la Casa, mentre que al sud destaquen clarament el coll i els pics de Colll Roig.

Mapa i altimetria


Descarrega la ruta, creada per jmcorbella, des de Wikiloc

Estany de Malniu

Estany de Malniu

A causa de la seva bellesa i anomenada, a l’estiu els estanys de Malniu es troben entre els més visitats de la Cerdanya, fins i tot més que els estanys de la Pera. La seva facilitat d’accés i la ubicació del refugi de Malniu, sens dubte, hi tenen molt a veure.


Fitxa tècnica


Accés: Es pot arribar al refugi de Malniu des de Meranges, seguint la pista forestal que hi puja. També s’hi accedeix des de l’estació d’esquí nòrdic de Guils Fontanera, seguint la pista que continua pel Pla de la Feixa i baixa després fins al mateix refugi, on hi ha l’aparcament.

Inici: Aparcament del refugi de Malniu.

Dificultat: Molt fàcil.

Altitud màxima: 2.250 m

Desnivell: 120 m

Durada total: 1 h (35 min anada + 25 min tornada).

Època de l ́any: Tot l’any. A l’hivern es pot fer amb raquetes, tot i que moltes vegades la pista d’accés al refugi està tancada.

Itinerari


Una vegada aparcat el nostre vehicle, retrocedim uns metres per anar a buscar l’entrada de l’aparcament. Just abans de creuar el rierol que prové del desguàs de l’estany de Malniu, trobem a la dreta els rètols que ens indiquen l’inici de l’itinerari. Aquest comença al costat del mateix riu, penetra en el bosc i, durant una estona, segueix al costat de la seva riba.

Anem seguint durant un tram les marques blanques i vermelles del traçat del GR 11, pintades a les roques, i també les marques blanques i grogues que marquen el circuit dels estanys. Fem una primera pujada suau, amb tendència a la dreta, i després una altra pujada més pronunciada que ens permet guanyar alçària. El camí es ample i les fites i les marques de pintura ens orienten dins del bosc. Així, arribem a una petita esplanada des de la qual podem veure, en una clariana, el refugi de Malniu i el seu aparcament. Més endavant, el sender del GR 11 es desvia cap a la dreta en direcció al refugi de la Feixa, però nosaltres hem de seguir pujant pel camí de l’esquerra, ara només marcat amb pintura blanca i groga. Passem a tocar d’una zona amb grans roques de granit i farcida de matolls de neret. Després sortim a un lloc més planer on hi ha una cruïlla amb rètols indicadors. Un d’aquests rètols ens assenyala, cap a la dreta, la direcció correcta als estanys. D’aquesta manera, travessem una zona força planera i arribem al desguàs de l’estany.

Estany de Malniu (2.250 m, 0.35 h). Es troba situat en un indret molt bonic, sota el roquetam que es desprèn del Castell dels Lladres i del Pedró de la Tossa. Les dimensions d’aquest estany ens sorprenen. És recomanable fer una passejada pel costat del llac per tal d’admirar la seva bellesa. Si seguim el camí, ara menys marcat, podrem arribar fins a l’estany de Guils, envoltat de pedres.

Mapa i altimetria


Descarrega la ruta, creada per Joancunit, des de Wikiloc

Estanys de la Pera

Estanys de la Pera

A la Cerdanya els estanys de la Pera han estat durant molt anys un punt de pas de contrabandistes que anaven i venien d’Andorra. Aquests dos estanys es troben a la conca de recepció del riu del Molí, en un petit circ glacial situat a la capçalera de la vall d’Arànser.


Fitxa tècnica


Accés: Des de Martinet es pren la carretera LV-4036 en direcció a Arànser, un cop al poble d’Arànser, el creuem i prenem direcció l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa. Arribem a la base de l’estació d’esquí on deixem el cotxe i des d’aquí comencem l’excursió.

Inici: Estació d’esquí nòrdic d’Aransa.

Dificultat: fàcil – mitjana.

Altitud màxima: 2.140 m

Desnivell: 500 m

Durada total: 4.30 h (2.30 h anada + 2 h tornada).

Època de l’any: Primavera, estiu i tardor. A l’hivern amb raquetes de neu.

Observacions: A l’hivern les estacions d’esquí nòrdic d’Aransa i de Lles de Cerdanya, tenen itineraris senyalitzats per raquetes de neu que ens duen a les Pollineres. No cal dir que aquesta passejada i la posterior fins al refugi d’Estanys de la Pera són altament recomanables.

Itinerari


Des del Fornell a l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa (1.862 m) es pren el camí núm. 1 (indicador) de Senders de Cerdanya (rectangles grocs), que transcorre per dins el bosc tot passant per la Bassa de Comabella i Riu del Molí fins fins al refugi de Les Pollineres.  Aquest camí continua amunt per la dreta i evita un revolt de la pista. Després segueix uns metres cap a la dreta la pista que es dirigeix a Cap del Rec fins que creua per un pont del riu del Molí. A continuació el camí a seguir, per on passa també el GR 11-10, se’n desvia a l’esquerra, entra al bosc i travessa a gual el riu del Molí.

Més amunt creua dos cops la pista d’accés al refugi d’Estanys de la Pera i recorre el fons de la vall, alternant bosc de pi negre amb clarianes, fins que arriba al peu d’una cinglera granítica per on es precipita un bonic salt d’aigua. A partir d’aquí la inclinació augmenta fins que es retroba la pista poc abans de l’estany petit de la Pera, a l’esquerra. El tossal de la Truita o pic de Perafita, de forma piramidal, destaca al fons.

El camí evita la pista per la dreta, travessa unes pastures i arriba al refugi d’Estanys de la Pera (2.357 m, 45 min), guardat a l’estiu, en períodes de vacances i alguns caps de setmana. A l’estany gran de la Pera s’hi arriba per la pista i per un caminet planer a la dreta que hi duu en pocs minuts (2.350 m, 1 h). Val a dir que el topònim la Pera no té res a veure amb una pera (fruita), sinó que es refereix a una pedra com a senyal. Topònims semblants de Catalunya són Peramola, Peralada, Peratallada o Peramea, entre d’altres.

Mapa i altimetria


Descarrega la ruta, creada per CentreCAC, des de Wikiloc