Vall de Ridolaina

Vall de Ridolaina

Es pot accedir a prat d’Aguiló per una pista des de Montellà, però fer-ho des de Nas, seguint la Ruta dels Segadors a través de la vall de Ridolaina, és l’opció a peu més recomanable. Conegut com el camí de Cerdanya, per aquí passaven les colles de segadors de Gósol que es llogaven en masos de la Cerdanya. A l’estiu de 1906 hi va passar també el pintor Pablo Ruiz Picasso.


Fitxa tècnica


Accés: Des de Bellver de Cerdanya es pren la carretera local que va a Pi. Després es continua a la dreta per una altra carretera fins a Nas. Es pot deixar el cotxe a l’entrada del poble.

Inici: Nas.

Dificultat: Fàcil

Altitud màxima: 2.040 m

Desnivell: 815 m

Durada total: 5.30 h (3 h anada + 2.30 h tornada).

Època de l ́any: Segona meitat de la primavera, estiu i els dos primers mesos de la tardor.

Observacions: A l’hivern és un recorregut apte per fer amb raquetes de neu.

Itinerari


Des de Nas (1.225 m) se segueix una pista amb les franges blanques grogues del PR C-124. Es creua el pla de Nas i es deixa per una drecera a la dreta que s’enfila al Collet (1.360 m, 20 min). Aquí s’enllaça amb la pista. A les planes d’Hereus es veuen a l’altre caient de la vall les ruïnes de la torre de Sant Romà, fortificació medieval. Més amunt es pren una altra drecera a la dreta que travessa un rec i enllaça de nou amb la pista davant de la font Tosca. A poques passes a la dreta, per la pista, s’arriba a la font del Cortal de l’Oriol (1.560 m, 1 h 15 min). Al seu damunt hi ha un prat amb un refugi de pastors. Sense deixar la pista, es baixa a la Baga, on la pista torna a guanyar altitud. Es creua el torrent de l’Abeurador i vorejant un contrafort es travessa el torrent de les Eres. Un xic més amunt es troba una desviació a l’esquerra (1.640 m, 1 h 45 min) que s’ha de prendre. Es deixa la pista principal i es puja per una pista secundària. No gaire més amunt cal deixar-la per un camí, també a l’esquerra, que transcorre molt a la vora del torrent de les Eres, però que no l’arriba a travessar. La inclinació augmenta, però és amena gràcies al panorama del vessant nord del Cadí. Després d’una estona s’arriba a un Prat entre el bosc i es troba una pista forestal que passa pel costat d’una cabana metàl·lica. El pendent es modera i per aquesta pista s’enllaça amb la que va de Montellà a prat d’Aguiló al coll de l’Home Mort (1.850 m, 2 h 30 min).

Es continua per la pista cap a l’esquerra, on una drecera també a l’esquerra duu molt a prop  del lloc per aparcar els cotxes del final de la pista. La mateixa pista porta al refugi guardat de Prat d’Aguiló (2.040 m, 3 h). Des d’aquest prat, al peu de la muralla nord del Cadí, es domina des de dalt tota la vall de Ridolaina.

Mapa i altimetria

Vall de Campcardós

Vall de Campcardós

Aquesta vall, tancada a l’oest per la Portella Blanca d’Andorra, es troba protegida dels vents del nord per la serralada que formen els Pics de Fontfreda, de Font Negra i d’Envalira. Les esveltes siluetes del Pedraforca i del Roc Colom ens acompanyaran durant tot el recorregut.


Fitxa tècnica


Accés: Situats al municipi de Porta (N-20), girem a l’esquerra i creuem el pont que passa per sota la via del tren. Trobem una pista asfaltada i la seguim a l’esquerra, sud, per anar a cercar un petit pont que salva el riu Querol. Hi ha un petit aparcament on és obligatori deixar els vehicles.

Inici: Aparcament a tocar el riu Querol.

Dificultat: Fàcil

Altitud màxima: 2.076 m

Desnivell: 566 m

Durada total: 2.15 h (1.45 h anada + 1.30 h tornada).

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: Aquest itinerari es pot fer tot l’any, però és especialment interessant dur-lo a terme a l’hivern, quan les condicions meteorològiques no siguin favorables en altres indrets, ja que ens movem per una zona força segura, arrecerada del vent i sense pèrdua possible.

Itinerari


Des de l’aparcament situat al costat del riu Querol prenem, en direcció oest, la pista asfaltada que comença a remuntar la vall i que arriba fins a un repetidor. A partir d’aquí comença la pista sense asfaltar. Esmercem esforços per remuntar el primer tram de l’itinerari, el més costerut, delimitat per boniques parets de pedra seca.

Al final d’aquesta pujada arribem a unes tanques per al bestiar, a partir de les quals el camí ja planeja i la vall s’eixampla cada vegada més (30 min). Des d’aquí ja tenim les primeres vistes del Roc Colom i del Peiraforca, que presideixen la vall. De tant en tant, veiem a les roques les marques blanques i vermelles del sender GR 7, que prové d’Andorra, i del GR 107, que ve de la vall de la Llosa. Continuem per la vall pel costat del riu de Campcardós, que baixa a l’esquerra.

Mentre caminem anem trobant diverses barraques, de dimensions reduïdes, fetes pels pastors, amb les parets de pedra i el llosat recobert de gleves d’herba. Un tram més planer ens condueix a una pujada, perfectament empedrada, que pugem sense dificultats. En arribar a la part alta d’aquesta pujada apareix la silueta del refugi, situat a l’esquerra del camí. Seguim l’ampla sendera i arribem a aquest refugi (1.950 m, 1.15 h). La pista es transforma en sendera i el camí puja primer per una àrea de prats, que a l’estiu estan ocupats pel bestiar. Després d’aquests parts penetrem en un tram no tan bonic, recobert amb matollar de bàlec. Per una zona inclinada ens dirigí al fons de la vall i ens anem acostant al curs del riu de Campcardós. Al cap de poca estona, travessem el riu per unes pedres i arribem a l’estany Petit, i després de passar uns turonets coberts de neret, a l’estany Gros (2.076 m, 1.45 h). A partir dels estanys es podria continuar fins a la Portella Blanca d’Andorra.

Mapa i altimetria


Vall d’Angostrina

Vall d’Angostrina

La vall d’Angostrina comunica la Cerdanya amb el massís del Carlit. Per aquest motiu s’utilitza com a via de pas per al bestiar que, des de Llívia, puja a pasturar al sector de la Bollosa, aprofitant els drets de pasturatge que hi tenen els ramaders d’aquesta població.


Fitxa tècnica


Accés: Des de Puigcerdà ens dirigim a Angostrina. Passada aquesta població i abans de creuar el riu homònim, trobem de seguida un desviament amb indicadors a l’esquerra que mena a aquesta vall. El prenem i pugem per la carretera, al principi asfaltada, que ens duu fins a l’aparcament anterior a l’ermita de Sant Martí d’Envalls.

Inici: Aparcament anterior a l’ermita de Sant Martí d’Envalls.

Dificultat: Fàcil

Altitud màxima: 2.017 m

Desnivell: 475 m

Durada total: 5.15 h (2.45 h anada + 2.30 h tornada).

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: La carretera que des del desviament d’Angostrina puja a l’aparcament de Sant Martí d’Envalls està tancada durant els mesos d’estiu a l’alçada d’un aparcament anterior habilitat, la qual cosa incrementa en una mitja hora aquest horari.

Itinerari


Des de l’aparcament passem una barrera amb uns rètols de color groc. Avancem en direcció nord per un tram ombrívol fins que arribem a l’àrea de descans situada al costat de l’ermita de Sant Martí d’Envalls. Passada l’ermita el camí s’enfila per un tram pedregós amb petits rierols d’aigua. Quan acaba aquesta pujada sortim a un planell solejat i amb algunes parets de pedra seca, on la vall s’eixampla definitivament. Seguim les marques del “Tour du Carlit” i arribem a una petita presa d’aigües. La travessem i enfilem una pujadeta des d’on veiem el Puig del Cap de l’Home davant nostre. Després de passar per una zona de pastures planera, penetrem en un bosc de pi negre i avellaners. Les marques ens porten fins al petit Pont dels Empedrats, que ens serveix per creuar novament el riu d’Angostrina (1 h). El camí puja ara pel costat est del Puig del Cap de l’Home. Mentre caminem anem deixant darrere aquest puig i travessem per una altra zona planera, on el camí està envoltat de matolls de bàlec i neret.

Amb paciència anem avançant entre els matolls en direcció als remuntadors de l’estació d’esquí de Font-Romeu, que veiem llunyans a mà dreta. Més endavant el camí que seguim ens aboca a una zona ampla, coberta d’herbei, on predominen les clarianes. Traspassem aquestes clarianes per l’esquerra per evitar algunes zones humides i arribem al bonic estany de la Pradella, amb un refugi al costat (1.960 m, 2.15 h).

Una vegada contemplat aquest estany, tenim dues opcions per acabar d’arribar a la Bollosa. La primera, més fàcil, és girar una mica a l’esquerra per agafar l’àmplia pista que ens duu directament a l’embassament. La segona, més bonica, és continuar pel sender del GR-10 que surt a tocar mateix del refugi i que, serpentejant entre un bosc de pi negre adornat amb nerets, arriba igualment fins a l’estany de la Bollosa (2.017 m, 2.45 h).

Mapa i altimetria


Vall de Llo

Vall de Llo

Aquesta interessant excursió ens permetrà recórrer les belles gorges que forma el riu Segre en el seu inici. Si volem arribar fins al naixement d’aquest riu, haurem de continuar la caminada en direcció al coll de Finestrelles i desviar-nos, abans d’arribar-hi, cap a les Fonts del Segre.


Fitxa tècnica


Accés: Prenem la N-116 en direcció a Sallagosa. En aquesta població ens desviem a la dreta per prendre la carretera que ens porta a Llo. Abans d’entrar a aquest nucli trobem una desviació a la dreta que mena a l’aparcament dels Banys de Llo, on deixarem el vehicle.

Inici: Aparcament dels Banys de Llo.

Dificultat: Fàcil

Altitud màxima: 1.834 m

Desnivell: 450 m

Durada total: 3.15 h (1.45 h anada + 1.30 h tornada).

Època de l ́any: Tot l’any. A l’hivern és un recorregut molt recomanat per fer amb raquetes fins al mateix refugi de la Culassa.

Observacions: Actualment, l’accés a la vall de Llo es troba tancat per als vehicles en el seu mateix inici, a l’alçada de la via ferrada de Les Escadilles.

Itinerari


Comencem a caminar passant per sota del pont penjat que duu al començament de la via ferrada de Les Escadilles. Deixant aquesta via equipada a l’esquerra, seguim per la carretera asfaltada durant un tram en el qual tenim el riu Segre també a l’esquerra. Aviat veiem la impressionant paret sud del turó de Sant Feliu de Castellvell i els primers revolts estrets que formen les gorgues del Segre. Més endavant, la carretera creua un petit pont a partir del qual el riu queda situat a la dreta. Rodejats de parets esveltes i impressionants, i admirant les boniques formes del riu, arribem al final de la carretera, on trobem un darrer pont, el desviament al Mas Patiràs i uns cartells indicadors (35 min).

Aquí comença l’inici de la pista forestal sense asfaltar. La seguim fins a arribar a una tanca metàl·lica i a un pas canadenc per al bestiar (1.604 m). Procedim per la pista cap al sud. El riu baixa ara a la nostra esquerra, impetuós. El traçat de la pista va guanyant alçada al principi i planeja, després, cercant el riu. Creuem un bonic bosquet de pi negre i continuem per la pista cap al sud. El riu baixa ara a la nostra esquerra, impetuós. El traçat de la pista va guanyant alçada al principi i planeja, després, cercant el riu. Creuem un bonic bosquet de pi negre i continuem per la pista. A mà esquerra sobresurt la Serra dels Clots, que ens separa de la Vall d’Eina. L’itinerari de la pista va guanyant alçada gradualment, i el riu queda ara enfonsat a l’est. L’anem seguint, sempre cap al sud, fins que al fons, una mica a l’esquerra, ja es distingeix el refugi de la Culassa.

Finalment arribem a l’últim pont del trajecte. Aquí deixem la bifurcació que continua a la dreta i que ascendeix, en una corba pronunciada, fins al Pla de la Creu. Nosaltres, però, hem de travessar aquest pont, girar a l’esquerra i dirigir-nos a les immediacions del visible refugi de la Culassa (1.834 m, 1.45 h). Unes fites situades a la part alta del prat que hi ha davant el refugi ens indiquen el començament del sender que duu a les Fonts del Segre i al Coll de Finestrelles.

Mapa i altimetria


Vall d’Eina

Vall d’Eina

Des del segle XVII molts naturalistes han recorregut la pintoresca vall o coma d’Eina per la seva diversitat botànica: més de mil espècies de plantes, algunes de les quals endèmiques, i altres d’interès científic o medicinal. També hi viu una comunitat molt variada d’insectes, amb més de setanta espècies de lepidòpters. Amb l’objectiu de protegir aquest espai i el seu ric patrimoni es va crear en el seu moment la Reserva Natural d’Eina. El camí que se seguirà, ben traçat és una de les rutes clàssiques per dirigir-se a Núria des de la Cerdanya.


Fitxa tècnica


Accés: Des de Sallagosa se segueix la carretera N-116 en direcció a la Perxa fins que es troba a la dreta una desviació que duu a Eina. Aquí se segueix a la dreta la carretera de Llo, que de seguida creua el riu d’Eina. Poc després es troba a l’esquerra un descampat per aparcar-hi.

Inici: Descampat als afores d’Eina.

Dificultat: Fàcil

Altitud màxima: 2.684 m

Desnivell: 1.085 m

Durada total: 5.30 h (3 h anada + 2.30 h tornada).

Època de l ́any: Final de la primavera, estiu i primera meitat de la tardor.

Observacions: Si hi ha neu, la part baixa de la vall és fàcil amb raquetes, però a partir del pla de l’Orri, i sobretot en l’ascensió al coll d’Eina, sovint són necessaris el piolet i els grampons.

Itinerari

A l’esquerra del descampat (1.599 m) s’inicia un camí que passa per uns prats i s’endinsa en un bosc de pi negre. No triga a enllaçar amb una pista que ve per la dreta. S’agafa cap a l’esquerra i es recorre fins al final. Després cal continuar per un camí ample a través del bosc d’Eina. Es creua un vell rec i més endavant una tanca per al bestiar. Amb el riu d’Eina a l’esquerra es passa per la part més estreta de la vall. Es troba una altra tanca i s’arriba al pla de l’Orri (2.015 m, 1 h 15 min), on la vall comença a obrir-se.

Es continua amunt pel camí. El vessant de la solana és poblat per bàlecs i el de la baga per nerets. Al juny, quan aquests arbusts floreixen, el seu contrast es torna vistós. Se superen uns esglaons esquistosos per mitjà de llaçades i es descobreix a l’esquerra un bonic salt d’aigua. El camí, al cap d’una estona, travessa a gual el riu i s’enfila a un llom. Després d’una font i d’una ascensió curta entre pedregars i nerets es deixa a la dreta una cabana, es puja a un altre llom i s’entra al pla de la Beguda (2.335 m, 2 h 15 min), extenses pastures situades entre el pic de Finestrelles i la torre d’Eina.

El camí, senyalitzat amb grosses fites de pedres, a partir d’aquí guanya altitud en llaçades per arribar al pas elevat que domina tota la vall: el coll d’Eina o de Núria. Superant una costa pronunciada i constant, força inclinada al final, s’ateny aquest coll (2.684 m. 3 h), darrere el qual es pot veure el Santuari de Núria. Pel camí que baixa pel vessant ripollès s’hi arribaria en 1 h 30 min. Una altre opció força recomanable, es enfilar-se al proper cim del pic d’Eina (2.786 m), a l’esquerra, uns 20 min. Més enllà, el cim de l’elevat pic de Noufonts (2.861 m) queda a  45 min. Des del coll també es pot anar sense dificultats al panoràmic cim del pic de Finestrelles (2.828 m) ens uns 30 min.

Mapa i altimetria


Vall de la Llosa

Vall de la Llosa

Aquest itinerari, que travessa l’encara salvatge vall de la Llosa, ja era utilitzat antigament per contrabandistes, pastors, bandolers i llauradors per passar a Andorra. També el travessaven els arriers que transportaven el ferro que s’extreia de la mina situada a Pimorent.


Fitxa tècnica


Accés: Des de Martinet ens dirigim a Lles. A la sortida d’aquest nucli trobem, a la dreta, una desviació que ens portarà a Viliella. Creuem aquest poble i seguim la pista que ens duu fins a Can Jan de la Llosa (3 km), on hi ha lloc per aparcar.

Inici: Aparcament de Cal Jan de la Llosa.

Dificultat: Fàcil

Altitud màxima: 2.060 m

Desnivell: 400 m

Durada total: 4.30 h (2.30 h anada + 2 h tornada).

Època de l ́any: Tot l’any.

Observacions: A l’hivern, la pista de la Llosa permet fer perfectament aquest itinerari fins a la Barraca dels Esparvers amb raquetes o esquís de muntanya. A partir d’aquí, si seguim en direcció a la Portella Blanca d’Andorra, el camí es torna més costerut.

Itinerari


Des de Cal Jan de la Llosa (1.610 m) anem a buscar un camí empedrat que surt a mà dreta i que ens duu al riu de la Llosa, que creuem per un pont. Al principi el camí, molt ample, traça diverses llaçades entre prats i parets de pedra seca fins que enllaça amb la pista que ve de Coborriu. De seguida girem al nord i trobem un tram cimentat que arriba fins a la tanca metàl·lica que barra el pas als vehicles.

Comencem a guanyar altitud mentre veiem, a l’esquerra, les restes del Castell de la Llosa. Anem endinsant-nos a la vall caminant per la pista (GR 11-10 i 107), que travessa un bosc espès de pi negre, fins que passem al costat de la barraca de la Farga, situada a la nostra dreta. Continuant per la pista, sortim a una àmplia esplanada creuada pel torrent de Calm Colomer, que prové de l’estany homònim. La pista fa una marrada, primer a la dreta, i passem per un petit torrent. Desprès gira a l’esquerre fins que, finalment, arribem a un tram on girem definitivament cap al nord per un pendent moderat. D’aquesta manera arribem al pla de la Molina, on ens anem apropant al curs del riu de la Llosa, fins que el traspassem per un pont i sortim a una preciosa i àmplia planúria de pastures. El riu queda a la dreta una mica separat. Creuem aquest pla i continuem per la pista, que ara torna a pujar. En arribar a la part més alta albirem una gran clariana davant nostre.

Prat Xiuxirà (2.011 m). Indret espectacular i acollidor (2.15 h). El riu discorre a la dreta, a tocar dels pins. L’esvelta silueta de la Muga es retalla cap a l’oest. Al mig d’aquesta esplanada trobem un oratori de la Mare de Déu de la Llosa, al costat d’unes taules de pedra. A partir d’aquí la pista esdevé senderó i es pot continuar, seguint les marques del GR 107, fins al petit pont que salva les aigües del riu de Vallcivera i finalment arribar a la barraca dels Esparvers (2.30 h).

Mapa i altimetria